elCastell.org
Dilluns, 21 de novembre de 2016

Testimonis de la Guerra Civil a Castelldefels recorden els bombardeigs que va patir la ciutat

La biblioteca va acollir el divendres 18 de novembre la taula rodona "La Guerra Civil a Castelldefels: records i vivències"

Tres veïns i una veïna de Castelldefels que van viure la guerra van relatar les seves vivències i van rememorar els seus records davant d'una cinquantena d'assistents a la taula rodona organitzada, divendres passat, a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado.

Nascuts als anys 30, tots quatre tenien una molt curta edat —entre tres i sis anys— quan va esclatar el conflicte, una guerra que va durar tres anys i que, a Castelldefels, va deixar incidents violents propis d'una reraguarda convulsa per les diferències ideològiques, fam provocada pel desproveïment, bombardejos intensos els anys 1938 i 1939 i una entrada de les tropes de Franco rebuda amb un cert alleujament perquè significava el final del drama però que obria el dur període de postguerra.

Així, en quatre ratlles gruixudes, es poden descriure de manera general les impressions que Maria Fusté, Miquel Sebastià, Eladi Gandia i Joan Torner van compartir amb els assistents, en una taula rodona que va moderar Jaume Tous (GREHIC).

El 18 de juliol de 1936, la magnitud dels fets que seguirien a l'alçament de Franco «no se l'imaginava ningú», en paraules d'Eladi. «Quan es va acabar el menjar, quan als hospitals es va veure que ja no podien atendre ningú, aleshores es va veure que allò era una guerra, i que seria llarga».

 

Els bombardeigs de 1938

El moderador va recordar que la major part dels bombardejos que va patir Barcelona eren causats per avions italians que procedien de Mallorca i, ben sovint, deixaven caure bombes a Castelldefels, principalment als voltants de la fàbrica de la Rocalla.

Amb els pares al front, aquells nens de la guerra van recordar amb especial clarividència els bombardeigs. Fugien a la muntanya, a Can Viñas, o a les coves, a Can Pardal. Amb poques i aïllades construccions, també al casc urbà hi havia refugis —com el que es conserva, tot i que en mal estat, sota la Casa de la Cultura—.

El bombardeig més intens, va recordar Tous, va ser el 16 de març de 1938, un raid aeri que va deixar set morts a Gavà. No hi ha dades que revelin si els atacs franquistes van deixar víctimes directes a Castelldefels, però tots els participants en la taula rodona recordaven haver de córrer a refugiar-se de les bombes  

 

Els brigadistes internacionals

El pas de les Brigades Internacionals per Castelldefels, motiu de l'exposició que es pot veure al Castell fins al febrer de l'any vinent, el van rememorar els ponents, amb afecte i amb disgust. Així, Miquel Sebastià rememorava la gran cassola d'arròs amb llet que els soldats estrangers feien els diumenges per a la canalla a la plaça de la Caputxeta.

Per contra, Maria Fusté recordava amb esglai els crits dels presoners dels brigadistes —que eren brigadistes també, desertors o fugitius—, crits que va atribuir a les «pallisses d'espant» que rebien.

 

80è aniversari

Castelldefels ha dedicat aquesta tardor un cicle d'activitats al 80è aniversari de la Guerra Civil, un dels actes destacats del qual vaser la taula rodona de divendres. S'han celebrat diferentstertúlies literàries organitzades per la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado, al voltant, per exemple, de l'obra i la figura de Lorca. Hi s'ha organitzat també una sortida amb autocar a la ruta de l'exili (La Jonquera, Argelers i Elna). En aquesta línia, també, al Teatre Plaza es presenta el 3 de desembre la representació teatral del “Diari d'una miliciana”.

Imatge notícia
Fotos: Oriol Pagès
facebook twitter youtube flickr instagram
↑ pujar
©
El Castell Digital - Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50